Benvingut a la teva comunitat de veïns online
Accessibilitat en edificis de Ctat Prop

L’Accessibilitat en els edificis de Comunitats de Propietaris

15/07/2015

No hi ha dubte que cada vegada es major la sensibilitat social amb els temes relacionats amb l’accessibilitat. Aquesta sensibilitat, finalment, a acabat arribant (malauradament no amb la celeritat que hagués estat desitjable) i tenint el seu reflex en la nostra legislació.

La novetat més significativa, i que motiva la present, és la promulgació de la Llei catalana 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat (publicada al DOGC nº 6742, de 4 de Novembre de 2014); que regula les qüestions relacionades amb l’accessibilitat en diversos àmbits.

Aquí ens limitarem a examinar, en base a la legislació vigent (després d’aquesta nova llei), quin son els principals drets i obligacions existents en les comunitat de propietaris en matèria de d’accessibilitat.

La norma que regula les comunitat de propietaris (Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya,) es refereix a aquesta qüestió en regular les majories necessàries per a prendre els acords en Junta. Allà s’estableix que és suficient el vot favorable de la majoria dels propietaris, que han de representar la majoria de les quotes de participació, en primera convocatòria, o la majoria de les quotes dels presents i representats, en segona convocatòria, per a adoptar els acords que fan referència a (a) l’execució d’obres o l’establiment de serveis que tenen la finalitat de suprimir barreres arquitectòniques o la instal·lació d’ascensors; (b) les innovacions exigibles per a la viabilitat o la seguretat de l’immoble, segons la seva naturalesa i les seves característiques.

Veiem, per tant, que el legislador, l’any 2006 va decidir exigir una majoria simple per a prendre els acords relatius a obres necessàries per a suprimir barreres arquitectòniques o facilitar l’accessibilitat als immobles; facilitant així la seva execució (a diferència de normatives anteriors que exigien majories més qualificades, dificultant la seva realització). Fins i tot, cas que no s’aconseguís aquella majoria simple, la referida normativa permet que els propietaris amb discapacitat física o les persones amb qui conviuen puguin demanar a l’autoritat judicial que obligui la comunitat a suprimir les barreres arquitectòniques o a fer les innovacions exigibles per a assolir la transitabilitat de l’immoble.

La regulació que fa el codi civil català es complementa amb la previsió que els acords relatius a la supressió de barreres arquitectòniques o a la instal·lació d’ascensors i els que calguin per a garantir l’accessibilitat, l’habitabilitat, l’ús i la conservació adequats i la seguretat de l’edifici obliguen i vinculen tots els propietaris, fins i tot els dissidents; i, afegeix que tots els propietaris han de sufragar necessàriament les despeses que comportin la supressió de barreres arquitectòniques i l’establiment del servei d’ascensor, d’acord amb la normativa d’habitatge, i dels serveis imprescindibles per a la transitabilitat i la seguretat de l’edifici. Per tant, tots els propietaris estan obligats a participar en el pagament d’aquelles obres, tant si varen votar en contra com si no.

No obstant, aquestes mesures legislatives, que òbviament persegueixen facilitar al màxim la realització de obres d’accessibilitat, poden topar a vegades amb els problemes econòmics que pot representar per aquells propietaris amb rentes baixes, el fer front a aquest tipus d’obres (que poden representar un cost econòmic important). La qüestió no va ser resolta pel codi civil català que l’únic que preveu és que, en aquest tipus d’obres, els propietaris poden exigir de fraccionar el pagament en mensualitats durant un any.

Fins aquí la normativa del codi civil català. Anem a veure les novetats que incorpora la referida llei 13/2014 d’accessibilitat:

– En primer lloc, estableix (art. 17) que les zones comunes dels edificis plurifamiliars en què resideixen persones amb discapacitat, o persones més grans de setanta anys, han de tenir les condicions d’accessibilitat adequades a llurs necessitats d’accés a l’habitatge, de comunicació i d’interacció amb l’accés a l’edifici que siguin tècnicament possibles. Correspon a la comunitat de propietaris, o al propietari únic de l’edifici, de dur a terme i sufragar les actuacions i les obres d’adequació necessàries.

L’execució de les obres anteriors s’ha de dur a terme d’una manera diligent amb relació al greuge a les persones afectades, i en tot cas en el termini d’un any, si són obres menors, o de dos anys, si són obres majors, a comptar de la data de l’acord de la comunitat de propietaris o, si s’escau, de la data de notificació de la resolució administrativa o judicial.

El termini per a les obres majors anterior es pot ampliar si algun dels propietaris que forma part de la comunitat justifica que el cost que se li imputa per aquestes obres supera el 33% dels ingressos anuals de la seva unitat familiar i que aquests ingressos són inferiors a 2,5 vegades l’indicador de renda de suficiència de Catalunya o l’índex que el substitueixi.

Veiem, per tant, que la normativa concreta els terminis en que la Comunitat ha d’executar aquestes obres (des de que s’aprovin per Junta o les ordeni una autoritat administrativa o judicial); i estableix la possibilitat de prorrogar els terminis si es justifica l’existència de propietaris amb rentes baixes. Malauradament, en aquest darrer punt, la redacció, des del punt de vista de la tècnica legislativa, es decebedora (la norma parla de “es podrà”, i no concreta fins quan es podrà ampliar; el que generarà conflictes d’aplicació), i esperem que es corregeixi en la normativa de desenvolupament (reglament) o amb la incorporació d’aquestes al codi civil català.

– En segon lloc, la norma estableix unes obligacions d’accessibilitat exigibles a tots els edificis nous; però, a més, preveu que els edificis existents també s’hauran d’anar adaptant progressivament i de manera obligatòria a les noves exigències en matèria d’accessibilitat (per permetre a les persones amb discapacitat d’accedir-hi i fer-ne ús). No obstant, deixa la determinació dels terminis i les condicions en que s’haurà de fer aquesta adaptació obligatòria, al futur reglament de desenvolupament, i diu que es farà d’acord amb els principis de d’ajustos raonables i de proporcionalitat. Haurem de restar a l’espera doncs, per veure com es concreta aquesta nova obligació per a les comunitat de propietaris.

Els articles més recents

Més entrades

Fes la teva cerca


Segueix-nos i subscriu-te

Amb la garantia de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona

PROPIGEST C/ Emili Grahit, 37 Tel. 972 417 200 - info@propigest.com