Benvingut a la teva comunitat de veïns online
clausula%20sol%20hipoteca%20cambra%20propietat

La comissió europea defensa la retroactivitat de les clàusules sòl

01/12/2015

Com ja hem informat a anteriors articles, des de fa temps, per part dels tribunals de l’estat espanyol s’ha anant establint una doctrina jurisprudencial que determina en quins casos les clàusules sòl, incorporades per moltes entitats financeres en les seves escriptures de préstec hipotecari, s’han de considerar nul·les per abusives o per infringir la normativa en matèria de protecció dels drets dels consumidors.

Va ser el Tribunal Suprem el que, en la seva Sentència de data 9 de maig de 2013, va establir aquesta doctrina jurisprudencial; que s’ha anat reproduint en altres sentències posteriors d’aquell alt tribunal, i que ha estat aplicada per jutjats i tribunals en innumerables sentències.
No obstant aquella Sentència del Tribunal suprem no va resoldre una de les principals qüestions jurídiques que es plantejaven en aquests casos: la dels efectes retroactius o no de les sentències que declaraven la nul·litat de les referides clàusules.És a dir, si la clàusula s’havia de considerar nul·la des de la data en que es va signar l’escriptura que contenia la referida clàusula o, si pel contrari, només s’havia de considerar nul·la des de la data en què hi havia recaigut la sentència que la declarava nul·la. Es tracta, com pot entendre el lector, no d’una mera discussió teòrica-jurídica sinó d’una qüestió d’extraordinària importància pràctica, ja que en cas de considerar-se aquelles clàusules nul·les des de l’origen (amb efectes retroactius) això determinaria que l’entitat financera no només vindria obligada a deixar d’aplicar la clàusula sinó també a retornar totes aquelles quantitats cobrades de més (en aplicació de la clàusula nul·la) des de la signatura del préstec hipotecari.Els diversos jutjats i tribunals varen dictar sentències contradictòries al respecte, algunes declarant els seus efectes retroactius i altres negant aquells efectes. Això va generar una gran expectació en relació a quina seria la postura del Tribunal Suprem quan la qüestió hagués de ser resolta per l’alt tribunal.La resposta va arribar amb la Sentència del Tribunal Suprem publicada el 24 de març de 2015, en què va determinar una retroactivitat limitada en el temps: la nul·litat només es podia retrotreure a la data de publicació de la Sentencia de 9 de maig de 2013. No és aquí el lloc, per raons d’espai i finalitat d’aquestes breus notes informatives, d’entrar a fer una crítica jurídica profunda dels arguments esgrimits per aquell tribunal per fonamentar a aquella conclusió. Sigui suficient dir que la sentència va ser objecte de nombroses crítiques per part del món jurídic, en considerar que el tribunal es decantava per criteris de caràcter econòmic més que no pas de dret.

Amb tot, la sentència va ser una gerra d’aigua freda per a molts titulars d’hipoteques amb clàusules sòl, que veien en gran part frustrades les seves expectatives de recuperar aquella part que, com a conseqüència de la clàusula sòl, havien pagat de més.

No obstant, el passat 24 de setembre de 2015 vàrem tenir coneixement que la Comissió Europea ha emès un informe, a petició del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (en l’assumpte prejudicial C-154/15 ), en què aquella defensa la retroactivitat total d’aquestes clàusules si són declarades nul·les en sentencia ferma. En concret, la Comissió manifesta que el cessament en l’ús d’una determinada clàusula declarada nul·la per abusiva, de conformitat amb l’art. 6.1. de la Directiva 93/12/CEE, com a conseqüència d’una acció individual exercitada per un consumidor no és compatible amb una limitació dels efectes de la referida nul·litat , tret que aquella limitació sigui necessària per a preservar el principi de cosa jutjada.

Òbviament es tracta d’un informe de la Comissió que no és vinculant, ni obliga als Jutjats o Tribunals; però sens dubte obre de nou l’esperança a que s’acabi admetent la retroactivitat d’aquelles clàusules. Haurem d’estar atents, doncs, a veure quina serà la decisió que finalment pugui adoptar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea i quin efecte tindrà.

Antoni Calle, advocat de La Cambra de la Propietat Urbana de Girona

Necessites assessorament jurídic? Nosaltres resoldrem els teus dubtes i si cal emprendrem actuacions judicials per defensar els teus interessos com a propietari de finques urbanes.

Truca al 972 200 616 o contacta’ns a través del formulari web

 

Els articles més recents

Més entrades

Fes la teva cerca


Segueix-nos i subscriu-te

Amb la garantia de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona

PROPIGEST C/ Emili Grahit, 37 Tel. 972 417 200 - info@propigest.com